Les contractures són vint-i-vuit poemes que funcionen com el tall d’un bisturí que revela els episodis interiors de l’autor, ja que el propòsit d’aquest recull és estetitzar els dolors que conformen la identitat i la biografia del jo. Els primers poemes van ser escrits a la ciutat de Tòquio durant el confinament de l’any 2020, i els següents, a la ciutat d’Osaka, entre comunicats de l’ambaixada sobre l’estat de la mobilitat internacional. Després de l’estada japonesa segueix la seva escriptura a Catalunya, on altres escenaris com Atenes, la Franja de Ponent o la muntanya de Montjuïc irrompen amb els seus imaginaris. Però també la malaltia de l’Alzheimer, el desamor, els incendis, l’anhel o l’enveja hi són representats.

Llibert només el coneixia per un text, però admirava la seva ment lúcida. Per això el va sorprendre que es presentés a la consulta i li fes una confessió insòlita. Parlar amb ell era com posar un mirall contra un altre i guaitar un eco d?imatges repetides amb infinits graus de profunditat. Així i tot, Llibert hi connectava, ja li havia passat en llegir-lo. Malgrat aquesta sintonia, en mesos de teràpia no va obtenir cap resultat. Quan ja ho donava per perdut, el pacient va mostrar una millora sobtada i radical. Llibert havia tocat la tecla adequada sense adonar-se?n. Esperava esbrinar quina era en les pròximes sessions, però Quim no va tornar a la consulta. D?això fa vuit anys i encara no ho ha paït. El que Llibert no sap és que aviat es retrobaran. El desig de descobrir amb què el va treure del pou ressorgirà amb la força d?una obsessió. Mentre Quim i Llibert breguen amb una transcendència que els enterboleix la vida, al seu voltant hi ha qui l?entoma d?una altra manera. Bartomeu, per exemple, ho resumeix en un lema: «Que m?arreglin lo meu i merda pel qui quedi».

Ni els déus suporten el pas del temps. ¿Com podríem nosaltres, escadussers com som, viure una eternitat que ens condemnaria a una insuportable repetició d’actes? Som éssers limitats. Ens creiem que el món ha existit només des del moment del nostre naixement i que acabarà en finir la nostra vida. Les pedres suporten millor el pas del temps. D’aquest temps passat reconeixem algunes construccions o noms que a poc a poc van abatent-se i oblidant-se. Tot és tan efímer! Aquestes i altres qüestions discorren pels versos d’aquest llibre.

Som també el lloc que habitem i els espais que vam habitar, els punts on han quedat gravades estampes dels nostres actes i inactivitats, de la història personal que ens confirma. A La casa sonora s’evoquen els cruixits, les dilatacions, les passes, els grinyols, els cops de porta i les roncors que omplen el silenci del poeta, que des de la distància temporal entre el seu sedentarisme actual i el nomadisme urbà dels anys passats ha volgut convertir en poemes. El misteri dels passadissos, el vertigen de les fugides, l’ansietat dels trasllats, la il·lusió i la desfeta d’anar d’aquí a allà. I la serenor de la nostàlgia, sempre tan creativa.

La Vinyet, una jove dinàmica que queda atrapada per la descoberta d?una curiosa i enigmàtica forma de vida. El Genís, un jove esportista colpit pels abusos sexuals i una relació familiar convulsa que el porten cap a un destí incert. Dos personatges que no deixen indiferent ningú, ens acompanyen en un trepidant relat biogràfic del seu turbulent passat. Una barreja de mons separats, i units a la vegada, amb el sotabosc d?espectador: captiu, profund, ple d?entranyes i secrets. Busca?m en el sotabosc és la narració d?uns fets atemporals on l?atzar juga el seu paper, atrapant-nos per una trama farcida d?acció, misteri, ira i amor, amb un final inesperat.

El protagonista d?aquest llibre és en Joan Martí Pons (1894-1945), alcalde republicà de Xerta (Baix Ebre) i lluitador antifranquista, confinat primer al camp de Vernet de l?Arieja (França) i, més tard, conduït en l?anomenat Tren Fantasma o de la Mort, al lager nazi de Dachau, model del sistema de camps de proves dels mètodes de reclusió i extermini que s?estendrien per diferents punts del centre d?Europa durant els anys de la Segona Guerra Mundial. Les cartes que envià des del seu captiveri durant els anys 1943 i 1944 han estat el punt de partida d?aquest llibre de reconstrucció històrica i que conté també, necessàriament, elements ficcionals. Unes pàgines que volen mostrar el coratge i l?esperit de solidaritat que aquells homes i aquelles dones van tenir en la lluita heroica i sagnant dels republicans exiliats, des de dins mateix del ventre immund de la fera, com ens deia Bertolt Brecht.
L?analfabetisme del passat és un dels tràgics flagells del nostre present, per això Viatge al cor de l?infern vol interpel·lar les persones d?avui, especialment les que no volen saber res dels horrors del passat i que per ignorància i involuntàriament es converteixen en còmplices del mal.
L?equidistància, la banalització o el blanquejament de les diferents formes que adopten avui els feixismes tenen avui en l?exponent de la lluita i en la trajectòria vital de Joan Martí Pons l?antivirus que ens mostra un exemple de resistència però, sobretot, de generositat i dignitat humana.

Orígens de les Assemblees Intercomarcals d’Estudiosos (1950-1966) sintetitza l’evolució de les reunions de treball historiogràfic endegades per cercles civils d’acció cultural. Es tracta d’una recerca que aprofundeix en les primeres Assemblees que, des de fora de l’acadèmia, tractaren matèries d’història i de geografia comarcal i local que posteriorment han estat objecte d’estudi en centres universitaris. L’afany de renovació, orientat per una ferma consciència de país, fou el guiatge que aconduí la trajectòria d’unes plataformes l’organització de les quals incidí en l’articulació del país tot superant el provincianisme i localisme promoguts per l’espanyolisme estatal franquista.

Vitis vinifera, l?espècie de cep apta per a l?elaboració de vi, agrupa centenars de varietats, algunes d?extintes (la marawi), en perill d?extinció (l?escursac), d?altres de conreu local (la marseguera) o conegudes a tot arreu (la macabeu). Vitis Vinifera Amatoria és un recull de contes connectats per uns personatges que tenen en comú l?estima pels vins i la tendència irrefrenable a mantenir relacions sexuals. Nou relats amb seixanta vins avalats per les millors guies, amb els quals es pot assegurar el triomf en un envit amorós. Una trentena de bons vivants a la recerca del plaer: tres dones experimentades que inicien un novençà; un professional liberal que els dijous ix de cacera; unes parelles que sopen juntes periòdicament i que es veuen abocades a fer un trio; un grup de dones que descobreix quelcom més que l?amistat; una cubana transferida a l?Horta que aprén el valencià practicant el francés; una parella que troba en el voyeurisme la manera de satisfer la sexualitat? Històries roents d?amor líquid amb relations alternatives narrades pels assistents a un Curs de tast de vins.

En aquest llibre trobareu una aproximació històrica, que comprèn des de la prehistòria fins a l?actualitat, sobretot del territori que conforma l?actual diòcesi tortosina, però també amb referències ineludibles a l?espai més ampli que abastava en el passat.
Es tracta d?un llibre amb voluntat divulgativa que ha begut de les moltes i molt interessants recerques que hi ha al mercat. A partir del coneixement científic d?aquests treballs s?ha fet una mena de ?transposició divulgativa? per convertir-lo justament en un coneixement divulgatiu i engrescador. L?autor aspira que el lector reconega en el territori de la diòcesi un subjecte històric que ha condicionat, en major o menor grau, l?evolució econòmica, política, social i cultural de les persones que l?han habitat al llarg dels temps. S?hi parla de la Ilercavònia ibera, de la civitate romana de Dertosa, del primer bisbat en època visigòtica, de la Turtuxa musulmana, del pseudoestat carlista amb capital a Morella, etc. A la vegada, l?autor afirma que es tracta d?un divertiment que li ha servit per reconèixer-se encara més en una identitat col·lectiva secular, avui dia certament diluïda, però amb una sèrie de trets encara ben visibles (costums, cultura popular, gastronomia, varietat dialectal), i una història compartida que, agosaradament, ha intentat explicar en aquest llibre.

El llibre que el lector té a les mans descansa en les aportacions fetes pels participants en el IV Congrés de Cultura i Territori a les comarques de la diòcesi de Tortosa (1-3 de desembre de 2021), celebrat al Campus Terres de l?Ebre (URV) de la capital tortosina. L?activitat ha reprès deu anys després de la celebració de la tercera edició (2011) amb la voluntat de recuperar-ne la periodicitat quinquennal. De manera complementària l?activitat ha tingut continuïtat amb la XVIII Trobada de Centres d?Estudis i Entitats Culturals de l?Antiga Diòcesi de Tortosa, celebrada a Móra d?Ebre el 4 de desembre de 2021. Al llarg de les jornades, un centenar de persones van participar de les activitats acadèmiques programades: quatre ponències, tres taules redones i quaranta-dos comunicacions. Un autèntic fòrum de reflexió i de coneixement, que va permetre renovar llaços i establir-ne de nous entre les persones que hi van assistir. Un parell d?anys després de la celebració del congrés, tenim el goig d?oferir-vos els materials presentats i discutits. Una garba de coneixements imprescindible per a una interpretació fonamentada de la vigència d?una unitat territorial d?anàlisi força singular.